Eva López, guanyadora del II Premi d’Excel·lència al millor Treball Final de Màster en Enginyeria Agronòmica. Edició 2019

El guanyador/a del premi, obté una dotació de 2.500 €, gràcies al patrocini econòmic de l’IRTA. A més, totes les persones participants al premi obtenen un any de col·legiació gratuïta.

Descarregar Pdf
 

Aquesta és la segona edició del premi que convoca el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya amb la col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que vol premiar el talent i l’excel·lència dels Treballs Final de Màster (TFM) de la titulació superior de Màster en Enginyeria Agronòmica (MENAG) defensats a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL).

El guanyador/a del premi, obté una dotació de 2.500 €, gràcies al patrocini econòmic de l’IRTA. A més, totes les persones participants al premi obtenen un any de col·legiació gratuïta.

A continuació, us detallarem quin ha estat el TFM guanyador d’aquesta edició del Premi d’Excel·lència al Millor Treball Final del Màster en Enginyeria Agronòmica.

VEREDICTE DEL JURAT AL II PREMI D’EXCEL·LENCIA AL MILLOR TREBALL FINAL DEL MÀSTER EN ENGINYERIA AGRONÒMICA

Dels treballs candidats al premi d’aquest curs acadèmic 2018-2019, el jurat ha decidit atorgar el premi a:

EVA LÓPEZ FORNIELES, PER EL TREBALL:
“POTENCIAL DE LA TECNOLOGÍA RADAR PARA LA CARACTERIZACIÓN DEL CULTIVO DE LA VID. APLICACIÓ A DOMAINE DU CHAPITRE, MONTPELLIER (FRANÇA)”

RESUM:

En el treball es porta a terme una anàlisi exploratòria del potencial de la tecnologia radar, especialment del satèl·lit Sentinel-1 de l’Agència Espacial Europea (ESA), focalitzat en el cultiu de la vinya. 

França es troba entre els líders en el sector de la viticultura a nivell mundial, sent líder a nivell de producció, superfície destinada a la vinya, en consum i en volum i valor de les seves exportacions. Aquesta situació, és determinant per entendre l’objectiu de l’anàlisi ja que són necessàries totes les eines per poder gestionar tal nivell d’importància dins el mercat francès.

El satèl·lit Sentinel-1, a més dels avantatges propis dels radars: es poden adquirir imatges pel dia ia la nit, amb total independència de la llum solar i de les condicions climàtiques, també té com a característiques remarcables que l’obtenció d’imatges és gratuïta per a tot tipus d’usuaris i que aquesta es duen a terme cada sis dies. La possibilitat que el radar sigui un instrument útil per al maneig del cultiu obre un camí nou i remarcable dins de l’agricultura de precisió.

Mitjançant sèries temporals de la retrodispersió en les parcel·les de vinyes de Domaine du Chapitre (Montpeller, França) i l’anàlisi dels píxels de cada parcel·la d’estudi a partir de les tècniques bàsiques de la Quimiometria, s’ha intentat caracteritzar el potencial de la tecnologia ja que la bibliografia sobre el tema era escassa i poc específica per al cultiu d’interès. El treball intenta trobar vincles entre el senyal que es rep del satèl·lit i factors externs com la pluviometria i les pràctiques agrícoles, així com observar la possibilitat d’altres funcionalitats per al cultiu donat el seu potencial i la seva facilitat d’accés.

No s’ha pogut crear cap relació directa amb els dos factors que es consideraven més sensibles a la tecnologia radar (humitat i rugositat) tot i que sí que es demostra al llarg del treball que encara queden moltes incògnites en què aprofundir com per poder considerar l’instrument Sentinel-1 com a element per a la millora de la gestió del cultiu de la vinya.

Pàgines de mostra del Treball Guanyador del II Premi d’Excel·lència al Millor Treball Final del Màster en Enginyeria Agronòmica. “Potencial de la tecnología radar para la caracterización del cultivo de la vid” Eva López Fornieles.

 

 

 

Activitats / Accions

Mostrant del 1 al 5 de 197 recursos